Els regals de casament tenen un problema conegut: els nuvis ja tenen casa parada. Aquest grup d’amics ho va resoldre regalant l’única cosa que no es pot comprar dues vegades — la seva pròpia història.
Fotos de petits
Ens van explicar com s’havien conegut i què havia passat des d’aleshores, i ens van passar fotos dels dos des de petits fins ara. Cada foto es converteix en un dibuix; el personatge ha de créixer al llarg del llibre com va créixer la persona.
És la part que més ens agrada d’aquests encàrrecs. Dibuixar algú de nen i d’adult i que se’l reconegui a les dues edats és difícil, i quan surt bé es nota de seguida.
La cara que fan
Els que ens l’havien encarregat ens van dir que els nuvis van al·lucinar en veure’s dins del llibre. És la reacció que busquem: no «que bonic», sinó «però si aquest soc jo».
El llibre
Tapa dura, 20 pàgines, 21 × 21 cm i imprès en una impremta de proximitat. Els detalls de la impressió també són part de la feina: un dibuix ben fet imprès en un paper dolent continua sent un regal dolent.
