Una jubilació no es celebra amb un rellotge. Es celebra recordant com era aquella persona a la feina: la bata, l’eina que sempre duia a sobre, la tassa de cafè de sempre, els companys de la planta. Això és exactament el que dibuixem.
Què hi solem posar
El lloc de treball reconeixible —el taller, el mostrador, la cabina, l’aula—, els objectes que tothom associa amb aquella persona i, si voleu, els companys que li fan el regal. La gràcia no és que s’hi assembli i prou: és que qui la coneix identifiqui l’escena abans de llegir cap text.
Els detalls que millor funcionen són els que costaria explicar a algú de fora: la samarreta d’un equip, un gos, la bicicleta amb què venia cada dia, la mania de portar sempre dos bolígrafs a la butxaca. Si ens ho expliqueu, hi surt.
Caricatura, auca o còmic
Per a una jubilació la caricatura és el format més demanat: una sola escena, gran, per emmarcar i penjar. Funciona quan hi ha una imatge clara que resumeix la persona.
L’auca explica una trajectòria. Són vuit vinyetes o més, cadascuna amb un moment: el primer dia, el trasllat, l’any que va passar allò que tothom recorda. És el format per a qui ha estat trenta anys a la mateixa casa i té massa història per a un sol dibuix.
El còmic va un pas més enllà i explica una història seguida, amb diàlegs. Té sentit quan l’anècdota és prou bona per merèixer pàgines.
Quant costa
Una caricatura comença a 70 € amb una sola persona i puja segons la gent que hi dibuixem: 80 € amb dues, 100 € amb quatre, 130 € amb cinc, 160 € amb vuit. Una auca són 160 € amb vuit vinyetes, i 15 € per cada vinyeta de més. Un còmic va per trams de pàgines, de 160 € a 190 €.
En tots els casos podeu demanar l’acabat en aquarel·la, pintat a mà. No és un suplement fix, perquè pintar no costa el mateix segons la mida: a les caricatures són 40 € més fins a cinc persones, 70 € fins a deu i 100 € a partir d’aquí; a les auques i als còmics, de 35 € a 60 € segons quantes vinyetes o pàgines siguin. El preu exacte amb el nombre de persones o vinyetes que necessiteu el podeu calcular vosaltres mateixos a la fitxa de cada producte.
Com funciona quan hi ha una colla
La majoria d’encàrrecs de jubilació els fa un grup de companys a mitges, i això no complica res. Ens escriu una persona de contacte, ens passeu les fotos i els detalls entre tots —normalment surten d’un grup de WhatsApp— i nosaltres tractem sempre amb qui vulgueu.
Si el regal el fa l’empresa i cal factura, digueu-nos-ho al principi i us la fem amb les dades fiscals que ens passeu.
Quan cal demanar-ho
Compteu unes 15 jornades de taller i enviament. No és temps en una cua: és el que triga a fer-se un dibuix a mà, des de l’esbós fins a la tinta. Si ja teniu data de comiat, demaneu-ho amb tres setmanes de marge i anireu tranquils.
Si ens ho demaneu amb el temps just, digueu-nos-ho igualment: de vegades podem reorganitzar la feina. Preferim dir-vos que no hi arribem abans que arriscar-nos a fer-ho de pressa.
Les fotos que necessitem
Una foto de la cara ben il·luminada de cada persona que hi surti. No cal que siguin professionals ni recents: les de mòbil van bé. Si en teniu del lloc de treball, de l’uniforme o de l’eina que sempre portava, encara millor.
Les fotos són només referència perquè en Xevi dibuixi a mà: no s’imprimeixen mai al resultat. Un cop lliurat l’encàrrec, les esborrem.
L’error que veiem més sovint
Voler-hi posar massa coses. Una caricatura amb quinze objectes al voltant deixa de llegir-se. Quan ens passeu la llista, digueu-nos quines tres coses no hi poden faltar; la resta les col·loquem si el dibuix ho demana.
I si no és una jubilació d’empresa
També ens n’encarreguen per a qui deixa un càrrec, plega d’una entitat després d’anys o es retira d’un ofici que no té data oficial de jubilació: un metge de capçalera, qui ha portat la coral del poble, un pagès que ven les terres. El plantejament és exactament el mateix.
