A moltes cases hi ha algú que no surt a la foto emmarcada del menjador i surt a totes les del mòbil. Quan aquell algú és un gos o un gat, el regal que funciona no és una tassa amb la raça estampada: és ell, amb la seva taca, la seva orella caiguda i el racó del sofà que ningú no li discuteix.

Gairebé sempre ens arriba per la mateixa porta. Algú ens escriu per encarregar la caricatura de tota la família i, a l’última línia del correu, hi afegeix «i el gos també hi ha de sortir, eh». Aquesta pàgina és per a aquell «i el gos també».

Tres maneres que hi surti

La primera és el retrat de l’animal sol, que és el que s’acaba penjant al rebedor. Es dibuixa amb el que és seu al voltant —el jardí, el coixí, la manta de quadres, la cistella de la bicicleta— perquè un animal retallat damunt d’un fons de color pla podria ser de qualsevol.

La segona és la que ens demaneu més: la caricatura de tota la casa, amb les persones i els animals al mateix pla. No com un detall en un racó, sinó al mig, que és on són.

I la tercera és fer-lo personatge d’una història: una auca amb la seva vida en versos, un còmic amb l’aventura que expliqueu sempre, o un conte a mida on ella té nom a la portada. Aquí ja no és el retrat del que és, sinó el relat del que ha fet.

El que no surt a cap foto

La raça la sabem dibuixar. El que no podem endevinar és com seu, què roba de la taula, on es fica quan trona i quina cara fa quan sap que ha fet una malifeta. Això ens ho heu d’explicar vosaltres, i és exactament el que fa que qui obri el paquet reconegui l’animal abans de llegir cap nom.

Els dibuixos d’aquesta pàgina en són l’exemple. El gos de la salsitxa no és «un pointer»: és el que va ser enxampat amb el sopar a la boca i que encara ara fa cara de no haver-hi estat mai. El buldog no porta jersei perquè quedi bonic, sinó perquè és així com va pel poble, dins la cistella de la bicicleta. I la gata blanca no seu damunt d’un fons: seu al seu jardí, amb la campana, la font i els tulipes que hi ha de debò.

Quatre línies escrites de qualsevol manera ja ens serveixen. Val més «es posa entre el sofà i la paret quan hi ha tempesta i només menja si la miren» que mitja pàgina descrivint-ne el pelatge, que això ja ho veiem a les fotos.

Formats i preus

El format habitual és la caricatura, i el preu va pel nombre de protagonistes: 70 € un, 80 € dos, 90 € tres, 100 € quatre i 130 € cinc, i continua per amunt fins a vint. Digueu-nos qui hi ha de sortir —persones i animals— i us confirmem el preu exacte abans de començar res.

Us la podem entregar de dues maneres, i val la pena saber-ho abans de demanar-la. Per defecte és un fitxer d’alta resolució que us descarregueu i imprimiu on vulgueu: no hi ha paquet i no es paga enviament. L’aquarel·la és una altra cosa —un original pintat sobre paper, que sí que us arriba a casa— i costa 40 € més fins a cinc protagonistes, 70 € fins a deu i 100 € a partir d’aquí.

Si el que voleu explicar és la seva vida i no fer-ne el retrat, l’auca són de vuit a dotze vinyetes amb parells rimats, des de 160 € amb vuit i 15 € més per cada vinyeta de més. El còmic va per pàgines: 160 € fins a cinc, 175 € fins a deu i 190 € fins a quinze.

I si la història és llarga de debò, hi ha el conte a mida: 325 €, tapa dura, amb el guió construït amb vosaltres i totes les il·lustracions fetes de zero. És el format d’aquelles cases on l’animal ja té llegenda pròpia i la canalla se la sap de memòria.

Quan la mascota ja no hi és

Una part dels encàrrecs que ens arriben són d’animals que ja han mort, sovint de fills que volen fer-ne un regal als pares. Els fem sovint i els fem amb cura, i no cal que demaneu disculpes per les fotos: les del mòbil, velles, mogudes o fosques, serveixen.

Si en teniu poques, escriviu-nos igualment i mirem què hi podem fer abans que encarregueu res. El que ens fa falta és veure-li bé la cara en alguna, i que ens expliqueu com era de caràcter —perquè el que la família reconeix no és el pelatge, és la mirada i la postura.

Amb quant de temps

Compteu unes quinze jornades entre el taller i l’entrega, i el rellotge comença quan tenim les fotos, no quan es paga. Si el regal té data, digueu-nos quina és quan escriviu: si no hi arribem, val més saber-ho el primer dia.

Per començar necessitem dues o tres fotos on se li vegi bé la cara, alguna de cos sencer si voleu que hi surti tota, i les quatre línies d’abans. Les fotos són només referència perquè en Xevi el dibuixi a mà: al regal no s’imprimeix mai cap fotografia.