Els contes a mida no van ser una idea de despatx. Van sortir d’una pregunta d’un client.
La pregunta
Aquell home explicava cada nit als seus fills un conte que s’havia inventat ell, i ens va escriure per saber si el podríem il·lustrar. Per a nosaltres era un repte: no havíem fet mai un llibre que no partís d’una història coneguda, i volia dir escriure i dibuixar tot des de zero.
La idea ens va agradar prou per convertir-la en un producte. Des d’aleshores és el que fem quan algú vol un llibre que no existeix enlloc.
El que hem après pel camí
Que el conte a mida no és per a nens. Els encàrrecs que ens han fet pensar més han estat per a adults, i sovint per a gent gran: aniversaris rodons on el que s’explica és una vida sencera, amb la feina, el poble i la família a dins.
I que de vegades serveix per a coses que no són celebrar. Hi ha encàrrecs que arriben en moments difícils, i el llibre acaba fent de record. Aquests els fem amb molta cura i no els ensenyem.
Per què en continuem fent
Un client ens ho va dir millor del que ho sabríem dir nosaltres: ha de ser bonic treballar en una feina on fas feliç la gent. És bastant això.
