La majoria de caricatures que ens encarreguen són d’una persona. Les que més ens agrada fer són les altres.
El forn
Una filla ens va encarregar la caricatura de la seva mare, la matriarca d’un forn de pa que encara treballa de manera artesana. La idea era seva i era bona: no dibuixar-la a ella sola, sinó dibuixar el negoci sencer tal com funciona.
Hi havia una data que no es podia moure — l’aniversari queia el dia de fer cagar el tió i havíem d’entregar-la abans perquè hi arribés a temps. Aquestes coses convé dir-les d’entrada.
La casa sencera
Una noia ens va escriure per sorprendre la seva parella i va acabar demanant-nos una caricatura amb tota la casa: ell, ella, la filla i les mascotes. Ens va dir després que ell no s’ho esperava gens.
Els gossos i els gats són negociables sobre el paper i innegociables a la pràctica. Si viuen a casa, hi surten.
El de les sèries
I n’hi ha que no van de família sinó de món propi. Uns clients ens van encarregar la caricatura d’un noi apassionat de la fantasia i de les sèries, i el dibuix va acabar sent tan seu com hauria estat un retrat.
Quanta gent hi cap
Com més personatges, més hores, i el preu ho reflecteix. Però l’escena guanya: una persona sola somriu; una família fa alguna cosa. I és el que fa que la gent s’aturi a mirar-la.
