De tots els contes a mida que hem fet, aquest és dels que recordem millor, i no per com va quedar sinó per qui el va encarregar: un grup de pares i mares d’una escola de primària, per al mestre dels seus fills, que es jubilava.
Un homenatge, no un regal
El que volien no era un detall de comiat sinó explicar-li la seva pròpia trajectòria: els anys que havia fet classe en aquella escola, i ell de protagonista envoltat de la canalla a qui havia ensenyat. Un conte a mida serveix per a això perquè no hi ha història prèvia: la història és la de la persona.
Com es va construir
Amb el que ens van explicar els pares i mares vam escriure el text, i el vam passar perquè el validessin abans de dibuixar res. Després van arribar les fotos i en Xevi va dibuixar el mestre i els alumnes des de zero. Vam ensenyar els esbossos, es van fer els canvis que calien i el conte va anar a impremta.
El dia que el va rebre
Els qui ens l’havien encarregat ens van escriure per dir-nos que se li havia escapat alguna llàgrima. Aquesta és la part de la feina que no surt al pressupost.
Un conte a mida no és només per a nens. Els que més ens han fet pensar han estat per a adults grans, on el que s’explica és una vida sencera.
