No tots els contes a mida els escrivim nosaltres. Aquest ens va arribar fet.
Una clienta acabava de ser nomenada padrina d’una nena i estava tan contenta que li havia escrit un conte. Es titulava «El regal de la padrina» i ens va escriure per veure si l’hi podíem il·lustrar.
Quan el text ja existeix
Passa més del que sembla, i ens agrada. Quan algú porta el seu propi text, la nostra feina és no espatllar-lo: llegir-lo bé, entendre de qui parla cada escena i dibuixar-la sense reinterpretar res que no calgui.
Si porteu el conte escrit, hi consteu com a autora o autor del text. És vostre.
Els protagonistes, un per un
Ens va passar fotos de tots els familiars que hi havien de sortir i els vam dibuixar des de zero. Aquesta és sempre la part que decideix si el conte funciona: si qui l’obre s’hi reconeix, la resta ja va sola.
Va quedar-ne un llibre bonic, i és dels que recordem. No pel dibuix, sinó perquè la idea no era nostra.
